1v. intr. (per oposició a anar-se'n) quedar-se. Jo me'n vaig: tu queda't i espera'l. romandre. Va romandre tot solet. aturar (intr.). Vam aturar dos dies a Lió. demorar, restar algun temps en un lloc. allotjar-se, fer-se lloc i restar (una cosa) a l'interior d'una altra. La bala s'allotjà a dos dits del cor. restar a covar la cendra, restar en un lloc quan tots els altres ja se n'han anat. aquedar-se, restar, de nits, a casa seva. fer vida i mort (en un lloc), quedar-s'hi tota la vida.
2 Subsistir, una cosa, després de la separació d'una o més parts. quedar. Els pocs amics que li queden. sobrar. Al pobre gos només li donaven el que sobrava del dinar. subsistir (→)
